DIUMENGE 28 d'abril
BENAGUASIL. Consolat de Mar.
19h. CONCERT BARROC: LA LUMIÈRE.
NOTES
AL PROGRAMA
El segle XVII va presenciar un gran moment en la història de la
música, particularment a Itàlia. Aquest període del mil sis-cents, va ser
l'època triomfant de la música instrumental, en desenvolupament des de la
centúria anterior, encara que llavors eclipsada per l'esplendor de la polifonia
renaixentista.
Durant el segle XVII, la música instrumental va aconseguir
equiparar-se a la música vocal. I a partir de la centúria següent
l'instrumental prendrà la davantera definitiva.
La
Itàlia
de el “Seicento” presencia a més la transició del Renaixement al Barroc primerenc.
Estem en una era que aprecia el contrast, l'audàcia, la tensió, així com el
detall exquisit. Un exemple d'aquesta tendència és l'obra de l'escultor, pintor
i arquitecte Gian Lorenzo Bernini (Plaça de San Pedro del Vaticano).
La península s'ha consolidat en aquells dies com una meca de
l'art, atraient creadors de tot el continent que viatgen per conèixer els nous
estils. Neix amb això “el viatge a Itàlia”, que marcarà les biografies
d'innombrables artistes. Alguns romanen llarg temps a les ciutats itàliques,
uns altres arriben per no tornar més a les seves terres d'origen. També al revés,
els reis europeus ofereixen el seu mecenatge a artistes que ostenten un gran prestigi,
i reguen Europa amb la seva influència.
Sota aquest marc, els compositors italians van desenvolupar un
nou estil de composició, descrit per l'erudit del Barroc Athanasius Kircher en
1650, com Stylus Phantasticus: "L'estil fantàstic és especialment adequat
per als instruments. És el mètode més lliure i sense restriccions de la
composició. No està subjecte a gens, ni a les paraules o temes harmònics i va
ser creat per mostrar el seu talent, per ensenyar el disseny ocult en l'harmonia
i la composició enginyosa de frases harmòniques i fugides".
LA LUMIÈRE
La
Lumière
neix l'any 2012 amb la intenció d'interpretar i investigar el repertori musical
europeu dels segles XVII I XVIII amb criteris i instruments històrics. Aquesta
jove agrupació, afronta aquest nou projecte amb il·lusió i amb ganes de
transmetre al públic les seves inquietuds i passió per aquest repertori.
El
Seicento Italiano
del
Renacimiento al Barroco
Pasacalle Andrea Falconiero (Nápoles,
1650)
Sonata
sopra “La Mónica”
Biagio Marini (Venecia, 1629)
Sonata
Settima Giovanni Fontana
(Venecia, 1641)
Sonata
Terza Dario Castello
(Venecia, 1629)
Folias echa
para mi Señora
Doña
Tarolilla de Carallenos Andrea
Falconiero (Nápoles, 1650)
Aria sopra
“La Bergamasca” Marco Uccellini (Venecia 1642)
Victor Yusà, Violí Barroc
Patricia García, Violí Barroc
Sabrina Martín, Clave