FINS 30 DE
SETEMBRE.
BÉTERA. Ateneu Cívic i Cultural.
EXPOSICIÓ. Passen els cels, una
mostra col·lectiva que romandrà a l'Ateneu fins el 30 de setembre, i que ens evoca el poeta de Burjassot;
passen els cels
passen els cels
però és el mateix cel que
sempre passa.
als meus modestos versos sempre passa el mateix vers,
aquell que tracta d’evocar-te.
tu mai no ho sabràs
V.A. Estellés, Les pedres de l’àmfora
L’artista sempre adverteix estranyesa quan mira el cel. Sent, com Pavese, la sensació de qui respira un aire aliè amb el que necessita relacionar-se. D’alguna manera els artistes que conformen aquesta exposició ens presenten fragments d’esses converses amb els seus propis cels estranys, on colors i obscuritats, formes i dislocacions, evocacions i ferides, impressions i expressions, s’aglutinen des de diferents tècniques o punts de vista (gravat, oli, collage, etc.) per fer, tal vegada, l’espectador partícip d’un cel distint. Parafrasejant l’Estellés, aquell que tracta d’evocar-nos.
als meus modestos versos sempre passa el mateix vers,
aquell que tracta d’evocar-te.
tu mai no ho sabràs
V.A. Estellés, Les pedres de l’àmfora
L’artista sempre adverteix estranyesa quan mira el cel. Sent, com Pavese, la sensació de qui respira un aire aliè amb el que necessita relacionar-se. D’alguna manera els artistes que conformen aquesta exposició ens presenten fragments d’esses converses amb els seus propis cels estranys, on colors i obscuritats, formes i dislocacions, evocacions i ferides, impressions i expressions, s’aglutinen des de diferents tècniques o punts de vista (gravat, oli, collage, etc.) per fer, tal vegada, l’espectador partícip d’un cel distint. Parafrasejant l’Estellés, aquell que tracta d’evocar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada